1. Eixos del Pràcticum

1.1. La construcció de la identitat professional docent

La tasca d’educar és qüestió de vocació? És qüestió de professió? És un equilibri dinàmic entre ambdues coses? Pot haver-hi professionalitat sense vocació? I vocació sense professionalitat? Què significa ser docent en els contextos social i cultural actuals?

El Pràcticum és l’espai en el qual l’estudiantat inicia la construcció de la seva identitat professional com a docent. La identitat es construeix a partir d’experiències retrospectives i, també, a partir de les representacions de la pròpia projecció futura en funció del context i de la manera com una persona es percep a si mateixa.

«el aspirante a docente se expone a experiencias socializadoras apoyadas en culturas distintas e incluso antagónicas, construyendo su nueva identidad basada en la transición de una identidad “anterior” a una identidad “futura”, pero que se vive siempre en un “presente” atrapado en esas dos identidades»

(Tejada, 2013, p. 104).

Segons Freire (1998), com més se sap de si mateix (de la pròpia experiència com a persona i com a grup social), en millors condicions s’està per desenvolupar patrons d’actuació més independents i autònoms, per créixer com a persona i com a grup en un context determinat. En aquest sentit, l’autoconeixement esdevé una eina extremadament poderosa per a la construcció de la identitat professional del professorat.