1. Eixos del Pràcticum

1.5. L’escriptura reflexiva

Al llarg del Pràcticum es posen en acció tres elements que serveixen per activar la reflexió del professorat en formació (Sparks-Langer i Colton, 1991). Aquests elements són els següents (Domingo, 2013, p. 165):

• L’element cognitiu. Fa referència al corpus de coneixements que el professorat necessita per prendre decisions a l’aula, i que Shulman (1987) classifica en set categories: el coneixement del contingut; els coneixements pedagògics generals; el coneixement curricular (materials, programes, etc.); els coneixements docents i la configuració professional pròpia; el coneixement de l’estudiantat i de les seves característiques; el coneixement dels contextos educatius, i el coneixement dels fonaments (filosòfics, històrics i axiològics).
• L’element crític. Té relació amb els aspectes morals i ètics de tot plantejament educatiu i de la manera de resoldre els dilemes que es plantegen en l’exercici de la docència.
• L’element narratiu. Té relació amb les narracions del professorat, és a dir, amb els relats sobre les seves experiències a l’aula, que presenten moltes formes i compleixen funcions diverses. És en aquest marc en el qual se situen els diaris docents, l’escriptura dels quals ajuda a construir el pensament reflexiu sobre les vivències objectives i subjectives del professorat (Domingo, 2013, p. 168).

Aquests tres elements es posen en acció durant el Pràcticum mitjançant l’escriptura reflexiva del diari de pràctiques. El diari és l’instrument activador de l’element narratiu, el qual permet contextualitzar l’experiència viscuda al centre de pràctique, procura que l’estudiantat comprengui millor què passa al centre i la construcció de la realitat i afavoreix que el professorat pugui conèixer i acompanyar de manera més personalitzada l’experiència d’aprenentatge docent de l’estudiantat.